Ja la tenim aquí, qué bé!
Menjarem castanyes, moniatos, panellets, fruits secs, carbasses, ... Nyam!!
Aquesta festa popular és de Catalunya i es celebra el dia de Tots Sants o el dia abans.
Apareix la figura de la Castanyera, una dona vella, vestida amb roba pobra, molt abrigada, amb faldilla llarga i un mocador al cap. Està davant d'un torrador de castanyes i les ven al carrer.
Actualment, la castanyada s'ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l'àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari (a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars).
Es creu que fa temps els
campaners feien sonar les campanes tota la nit que va del dia de Tots Sants al
dia de morts, per recordar als veïns l'oportunitat de pregar pels difunts.
L'esgotament que això produïa feia necessari refer les forces: se servia fruita
del temps i castanyes acompanyades de vi novell, blanc i una mica dolç.
A la darreria del segle XVIII el costum s'havia generalitzat de tal manera que les venedores s'esforçaven a vendre les castanyes ben torrades; fou llavors quan sorgí "la castanyera".
Aquests dies que venen els podem acompanyar de música (espero que tingueu l'Spotify):
Ara Va De Bo – Cançó De Picar Fusta (Marrameu Torra Castanyes)
Toni Giménez – Cançó de collir castanyes
Pep Puigdemont – La Castanyera
Menjarem castanyes, moniatos, panellets, fruits secs, carbasses, ... Nyam!!
Apareix la figura de la Castanyera, una dona vella, vestida amb roba pobra, molt abrigada, amb faldilla llarga i un mocador al cap. Està davant d'un torrador de castanyes i les ven al carrer.
Actualment, la castanyada s'ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l'àmbit familiar, extrafamiliar i comunitari (a les escoles és la primera de les quatre festes tradicionals escolars).
Es creu que fa temps els
campaners feien sonar les campanes tota la nit que va del dia de Tots Sants al
dia de morts, per recordar als veïns l'oportunitat de pregar pels difunts.
L'esgotament que això produïa feia necessari refer les forces: se servia fruita
del temps i castanyes acompanyades de vi novell, blanc i una mica dolç.A la darreria del segle XVIII el costum s'havia generalitzat de tal manera que les venedores s'esforçaven a vendre les castanyes ben torrades; fou llavors quan sorgí "la castanyera".
Aquests dies que venen els podem acompanyar de música (espero que tingueu l'Spotify):
Toni Giménez – Cançó de collir castanyes
Pep Puigdemont – La Castanyera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada