Traductor

dimarts, 29 de novembre de 2011

Arbre de Nadal II

Uf! Realment el Nadal dóna per molt... Aquí tenim un altre arbre, aquest és més petit!

Comencem!

Material:
- Cartulina verda
- Pintura de dits de diferents colors
- Pinzell
- Tisores
- Un trosset de plastilina

Dibuixem dues siluetes iguals del típic arbre de Nadal en cartulina verda. I en una part fem un tall que vagi de la punta fins al mig i en l'altra un tall que vagi des de baix (el que seria el test) fins al mig (a les fotos més o menys es pot veure).
Una cara serà verda i l'altra no, però això té ràpida solució... Els nens/es tindran molta feina per fer! La cara que ens queda blanca... que la pintin de color verd.
                                                                               













La poden pintar com vulguin... jo he optat pel pinzell:

  

Un cop han pintat de verd el que era blanc, toca deixar pas a la paciència i esperar a que s'assequi bé.
Un cop sec ve el més divertit, amb ditades de diferents colors simularan les boles de Nadal que decoren l'arbre:


Esperem que s'assequi de nou. Només ens quedarà ajuntar-ho per els talls que hem fet. Ho encaixem i perquè s'estabilitzi millor podem agafar un trosset de plastilina que faci de test i clavar-ho! Així s'aguantarà millor i el podrem posar on més il·lusió ens faci.







dilluns, 28 de novembre de 2011

Arbre de Nadal

Ja tenim el Nadal al caure! I com que hi ha tantes coses per fer... Ja podem anar començant!
Aquí us deixo amb un arbre de Nadal fet estampant les mans. Tant les dels adults com les dels nens i nenes.

Material:
- Paper d'envelar (o un tros gran de paper).
- Pintures de colors.
- Tisores i purpurina (si ho voleu!).

Dibuixem el que seria el test, de color marró. Després comença l'adult posant les mans que queden més a baix de l'arbre, que és on ha de ser més ample. Seguidament d'aquestes, comencem amb les mans petites, de tots colors i mirant cap a totes bandes, simplement intentant que faci la forma triangular. La mà de dalt de tot farà d'estrella i si volem hi podem posar purpurina perquè es vegi més.
Un cop fet, només cal esperar que s'assequi la pintura per retallar-lo si ho volem i penjar-lo!

Us deixo amb unes quantes fotos que he fet mentre anavem fent-lo a classe!



dijous, 24 de novembre de 2011

Mòbil de la Tardor

Senzill, però "resultón"! Hem fet això al parvulari.
Segur que si decoreu la casa o l'habitació amb coses fetes pels nens/es, es posaran molt contents... Així que aqui teniu una manualitat per fer una mica d'ambientació tardorenca.



Que els nens/es pintin,
amb la tècnica que vulguin,
elements de la tardor.

Després els vernissem i els retallem.








Agafem dos pals de gelat (al "Bolet II" hi ha una imatge, per qui no sàpiga com són) i fem una creu, els grapem o els ajuntem amb cola. Fem forats (amb un punxó) als extrems dels pals i també a les cosetes que han pintat els petits. Amb fil ho unim i quedarà més o menys així:


Última manualitat de la Tardor de moment... que ja tenim el Nadal aqui mateix i toca canviar una mica de tema!!

divendres, 18 de novembre de 2011

Proposta d'activitat per fer a casa

(A casa també està molt bé tenir moments amb els nens/es i fer cosetes junts. No ha de ser exclusivament a l'escola!)


Activitat:
Ajuntem diferents tipus de materials, a poder ser coses per reciclar.
Per exemple, recipients de cartró i de plàstic, pega, tisores (si les saben utilitzar), diaris, pintures/colors, cartes per tirar, trossos de draps/roba que no volgueu... i tot allò que veieu que pot servir per a crear i experimentar. Depèn de l'edat del nen/a poseu unes coses o unes altres! Si us demanen ajuda, ajudeu-los preguntant què volen que feu, en el cas dels més petits fem preguntes que puguin respondre amb un "sí" o un "no": "ho faig així?", "retallo per aqui?", però si no us ho demanen, no. I que creïn, a la seva manera i al seu aire. Sense donar-los idees, que ells mateixos trobin i descobreixin com i què volen fer.

Edat recomenada:
A partir de 1 any i mig aproximadament.
Evidentment utilitzant el sentit comú no ho farem igual amb un nen/a de 5 anys que amb un nen/a de 1 any. Amb els més petits no hi deixarem material amb el que es puguin fer mal, i estarem allà observant per vigilar que no hi hagi perill, potser ajudant-los a posar la pega o el que veiem, però si no ho saben utilitzar també val que experimentin amb el material, que el toquin, que el mirin, que el tirin, ... I com més grans, més podran fer i utilitzar.

Què treballem amb l'activitat:
Anem a pensar perquè són importants les manualitats? El primer que ens ve al cap és que els nens i nenes s'ho passen molt bé fent-les, és divertit i entretingut. Però darrere d'això s'hi amaguen moltissimes més coses que es fomenten i es potencien:

        - Fer-les, estimula molt la imaginació i la creativitat.
Els nens experimenten amb el material que se'ls presenta al davant. Trien el que volen fer i com ho volen fer. Potser s'imaginen quelcom i intenten aconseguir-ho, potser van fent sense pensar el què. Experimentació, aquesta és la clau. Fan volar la seva imaginació! I tots sabem que la imaginació no té límits.
        - Fer-les, ajuda a treballar la seva coordinació oculo-manual
Aquesta coordinació és la capacitat neuromuscular d'ajustar amb precisió el que veiem i el que desitgem amb un moviment concret i de forma sincronitzada. Es posen en marxa la percepció visual i el gest manual per dur a terme una acció coordinada. És importantissim treballar-la, perquè és necessària cada dia en la majoria de coses que hem de fer.
        - Fer-les, ajuda a treballar la concentració, la memòria, l'atenció i la paciència.
Han d'estar pendents del que fan, mirar el material, decidir com ho fan, pensar quin serà el pas següent, ordenar les seves idees, començar per una part, seguir per una altra. Mirar si els agrada, si no els agrada rectificar.
        - Fer-les, ajuda a treballar la seva autoestima i seguretat en ells mateixos/es El fet de no estar pendents d'ells de forma exegerada, deixar-los al seu aire i així donar-los confiança és molt important.  Valorar el que han fet, estar-ne orgullosos i mostrar-li, ensenyar-ho a qui tinguem més aprop i posar-ho de decoració a casa.


Us deixo amb una bonica cançó del Pedro Guerra que precisament parla una mica d'això, de la imaginació dels petits! Pedro Guerra – Rayas



dijous, 17 de novembre de 2011

Bolet II

Seguint amb la tardor i els seus bolets, aquí en teniu un altre que, llegint a un fòrum de manualitats, el vaig trobar molt original i mai abans l'havia fet.
Material:
- Ouera
- Plastilina
- Pintura vermella
- Cola blanca
- Un trosset de paper de WC
Comencem!

De la ouera, retallem només un dels "llocs on van els ous"
(no sé com explicar bé això, però segur que m'he fet entendre!).
Seria preferible que la ouera fós de cartró!










 
Agafem plastilina i omplim on aniria l'ou











Preparem el pal de gelat...











La pintura i la cola blanca











Posem cola per tota la superfície, hi enganxem el paper (retallant el que sobri) i hi fem ditades amb la pintura vermella:



I per acabar, clavem el pal de gelat i...

Tatxan! Aqui tenim una amanita!

 Depenent de l'edat del nen/a ho podrà fer tot o quasi tot. En el cas dels més petits, l'adult retallarà la ouera i ajudarà a que la plastilina quedi fixe perquè no es desmonti després el bolet.


dimarts, 15 de novembre de 2011

14 nens/es per 14 bolets!



Què han fet els nens/es? 
- Pintar de color groc el peu del bolet.
- Pintar amb els colors de la tardor el barret del bolet.

Què ha fet l'adult?
- Retallar en forma de mig cercle la cartulina pintada pels nens/es.
- Dos tallets al rotllo de paper (per encaixar-hi el barret del bolet).

Si els nens/es són una mica més grans... podeu fer-ne uns quants de diferents mides i colors, i jugar a buscar-los. Un els amaga i l'altre els busca... Segur que us entreteniu una bona estona.

Us animo a que en feu!

dijous, 10 de novembre de 2011

Treball per racons

Qui diu que són més importants les matemàtiques que la plàstica? Qui diu que la història és més important que l’educació física? Podria fer moltes més preguntes per l’estil, però ja veieu per on vaig. Poc a poc, i per sort, les coses van canviant i comencem a veure que la persona intel•ligent no és aquella que en sap molt de matemàtiques, de història, de llengua, … sinó que la intel•ligència va molt més enllà.
El Dr. Howard Gardner va definir la intel•ligència com “la capacitat de resoldre o generar problemes quotidians i crear proudctes valuosos dintre de l’àmbit cultural”. Ens proposa 8 maneres de conèixer el món, 8 intel·ligències diferents:
1. Intel·ligència lingüística (la capacitat de pensar en paraules i d'utilitzar el llenguatge per expressar-se i comprendre), intel·ligència matemàtica (capacitat de raonar lògicament i per fer càlculs matemàtics), intel·ligència visualespacial (capacitat de percebre amb precisió el món visual i espacial), intel·ligència musical (capacitat de produir i apreciar ritmes, tons i timbre de les formes d’expressió musical), intel·ligència cineticacorporal (capacitat de controlar els moviments corporals i manipular objectes amb destresa), intel·ligència interpersonal (capacitat  de percebre i comprendre a les altres persones), intel·ligència intrapersonal (capacitat d'autoestima i d'automotivació) i la intel·ligència naturalista (capacitat d'atracció i sensibilitat del món natural).
Tothom posseeix aquestes intel·ligències, diu el Dr. Gardner, però cada persona difereix en el grau de desenvolupament de cadascuna d'aquestes.


Jo, personalment, en posaria alguna més d'intel·ligència, alguna més referida a la part emocional de la persona.

A les aules, hi ha moltes maneres de treballar. La que més m'agrada és la dels racons i aquesta permet treballar totes o la majoria d'aquestes vuit intel·ligències.
Es tracta d'organitzar els nens i nenes de la classe en petits grups i organitzar l'aula en espais on en cada un es treballi una cosa o una altra. Segons el tipus d'activitat que es realitzi a cada zona, es necessitarà més o menys a l'adult. Alguns racons permeten l'autonomia i d'altres potser no tant, però en general tots la potencien! El treball per racons permet atendre a cada nen/a de forma individual, respectant el seu ritme d'aprenentatge i interessos.
Alguns dels objectius principals d'aquesta manera de treballar amb els nens i nenes de la Llar d'Infants són:
- Potenciar la seva responsabilitat i iniciativa.
- Afavorir l'autonomia i capacitat d'organització del nen/a.
- Tenir cura del material.
- Treballar en petit grup.
- Potenciar la seva creativitat i imaginació.
També aprenen a observar, explorar, manipular, experimentar, descobrir, crear…
En l'etapa de pels voltants de l'any als 2 anys (aproximadament) hi ha poden haver aquests racons (sempre es poden fer variacions):
- El racó de joc sibòlic: amb utensilis típics de la cuina i aliments de joguina, nines, roba, vestits, cotxets, etc.
- El racó de la lectura: amb contes de diferents textures, mides i colors.
- El racó de les disfresses: amb robes, vestits, barrets, guants, teles...
- El racó de la música: on hi hagi tot tipus d'instruments i els puguin manipular i tocar com vulguin.
- El racó dels vehicles: amb garatges, cotxes, camions, tractors, avions, vies de trens...
- El racó de la perruqueria: amb pintes, raspalls , miralls , pots buits de crema, de sabó, de colònia, parts de secadors, "rulos", tovalloles...
- El racó de la plàstica: on hi hagi fulls, diaris, cartulines, i colors de tot tipus i ells puguin escollir lliurement sobre què i amb quin color pintar (aquest racó potser necessitaria més supervisió d'un adult en el cas dels més petits).
- El racó de les construccions: en aquest racó es dona la possibilitatd’introduir-se en el coneixement de l’espai, fent construccions amb fustes de diferents formes geomètriques o d’altres materials.

De racons en podriem posar molts més! De fet es poden anar variant depenent de l'edat dels nens/es als quals van adreçats, jo estic parlant dels petits, però més endavant es segueix treballant també per racons.
És important que els nens i nenes passin per tots als racons al llarg d'un període de temps. Però sense forçar-los, sempre motivant-los. Es tracta que passin per tots els racons, però segurament ens trobarem en que un els agrada més que d'altres i nosaltres no ho privarem això. Així descobreixen què volen, trien, i no els condicionem. Però també és cert que hi haurà racons que no els agradaran tant i no voldran repetir (ja sigui perquè s'avorreixen, o perquè els costa, o perquè s'equivoquen, ...) i se'ls haurà de motivar perquè ho intentin i hi trobin la diversió.

El treball per racons dóna als alumnes quelcom molt important: la possibilitat de refer el treball tantes vegades com ho necessitin... i com a conseqüència ajuda a perdre la por a equivocar-se i a millorar la seva autoestima i seguretat amb ell/a mateix/a.

Us deixo algunes (poques) imatges del material que podem trobar en alguns dels racons: